26. nov., 2020

Les otres violencies

Recuerdo lleer nel llibru de Caitlin Moran How to be a woman (Cómo ser muyer) que cada exemplu de muyer creativa que rescamplaba na historia yera un arma de doble filu: per un llau inspiración, xenealoxía; pero otru, una alvertencia, un cautionary tale. Mary Shelley, Virginia Woolfe, Charlotte y Emily Bronte, Janis Joplin, Billie Holiday, Camille Claudel, Frida Kahlo,…  ¿Quies ser artista? Mui bien, pero: vas ser desgraciada, vas perder la salú, nun te van querer, nunca vas ser bien considerada en vida, vas tar siempre a rebufu d’un paisanu y pa detrás vas morrer bien moza.  La historia per un llau dizte “malpenes hai muyeres que ficieran nada curioso” y pel otru “les que val la pena mentar tuvieron una vida horrible”. Conclusión: ¿nun te val más, mocina, quedar en casa, nun llamar l’atención y que sean ellos los que triunfen? La fama cuesta, y pa les muyeres el doble.  Y eso que nun siempre ye asina, pero’l morbo ye lo que vende:  ¿interesa contar qu’hai, por exemplu, muyeres escritores como Ursula K. Le Guin, madres de familia, que tienen hores de trabayu lliterariu en casa que’l home y les criatures saben que nun puen interrumpir, y que lleguen con éxitu y ensin parar de trabayar hasta los 80 años?  Meyor non, a ver si van a empezar a querer escribir toes.

Traigo esta reflexón a cuenta de que ayeri foi el Día pola Eliminación de la Violencia pa coles Muyeres, qu’esti añu vieno a poner el focu en qu’esta violencia nun ye namás la violencia que s’exerce nel ámbitu familiar, dende la pareya: hailo económico, simbólico, estructural, …  Por exemplu, lleendo esti reportaxe d’El País sobre Azucena, una rockera de los ochenta de la que nun sabía nada hasta’l pasáu domingu, ¿quién pue negar qu’esta muyer sufrió violencia de xéneru, anque fuere lesbiana y nun l’agredieren físicamente? Dolióme lleer esta historia. Anque’l batería de la banda almita agora que los oropios compañeros-y ficieron la vida imposible (y tien que ser bien duro almitilo, nun digo que non), nun sé si llegará a dase cuenta de too lo que nos ficieron, a toes, non a ella namás, quitándonos a una estrella.